La presència de compostos nitrogenats, especialment nitrats, és el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya i el principal responsable del mal estat de les masses d’aigua subterrànies, afectant també les aigües superficials. La tradició porcina en el nostre municipi és la principal causant que estiguem inclosos al costat de Maspujols en el nou mapa elaborat per la ACA.
L’Agència catalana de l’aigua (ACA) ha elaborat un nou mapa de zones vulnerables per nitrats que afegeix 45 municipis de 19 comarques als que ja hi havia fins ara. Des del govern s’indica que amb les dades de seguiment dels darrers anys, els canvis han estat “poc significatius” en la qualitat de les aigües subterrànies, per la qual cosa les localitats que ja hi havia al mapa es mantenen en la mateixa situació. La revisió s’ha fet a partir de l’informe quadriennal 2012/ 2015, dels resultats de les xarxes de control dels Programes de seguiment i control duts a terme per l’ACA fins al 2018 i de les dades de nitrats provinents del Programa de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà de Catalunya del departament de Salut.
Així, els nous municipis que es consideren dins les zones vulnerables per contaminació per nitrats són Àger, Artesa de Segre, la Baronia de Rialb, Os de Balaguer i Vilanova de Meià (els cinc a la Noguera); Alforja i Maspujols (al Baix Camp); Barberà de la Conca, Blancafort, Montblanc, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella i Vilaverd (a la Conca de Barberà); Bellprat, la Llacuna, Sant Pere Sallavinera i Santa Maria de Miralles (Anoia); Bellver de Cerdanya (Cerdanya); Bescanó i Sant Gregori (Gironès); Cabra del Camp (Alt Camp); Calders (Moianès); Calonge i Sant Antoni i Palamós (Baix Empordà); Cantallops (Alt Empordà); Castell de Mur (Pallars Jussà); Castellar del Vallès (Vallès Occidental); Centelles (Osona); Creixell i Roda de Berà (Tarragonès); Falset (Priorat); Mediona, Pacs del Penedès, Sant Martí Sarroca i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès); Maià de Montcal, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca i la Vall de Bianya (Garrotxa); l’Ampolla (Baix Ebre), i Sant Pere de Ribes (Garraf).
Quin és l’origen dels nitrats?
L’origen d’aquest nitrat en el medi hídric pot ser divers, però s’atribueix principalment a les pràctiques relacionades amb l’activitat agrícola i ramadera, com són l’aplicació en excés de fertilitzants nitrogenats i amoniacals i de dejeccions ramaderes, que fa que part d’aquests compostos s’acabin incorporant a les aigües subterrànies i superficials. En aquest sentit, la majoria de les masses d’aigua subterrànies afectades per nitrats coincideixen amb la delimitació de les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari.
