La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, crea el catàleg de paisatge com un instrument que identifica els seus valors i estat de conservació i estableix uns determinats objectius de qualitat. S’adopten, d’aquesta manera, els principis i les estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge promogut pel Consell d’Europa1. L’Observatori del Paisatge, ens d’assessorament de la Generalitat de Catalunya i de la societat catalana en general en matèria de paisatge, té l’encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques d’elaborar set catàlegs de paisatge, un per a cadascun dels set àmbits territorials de Catalunya. Són experiències de gran interès, sobretot per a Catalunya, on aquest tipus de treballs fins ara no havien existit. Aquestes iniciatives han permès descriure i classificar els paisatges i la seva diversitat, i han contribuït a fer comprendre i difondre el patrimoni paisatgístic d’aquests territoris, però no han disposat finalment d’instruments útils per transformar aquest coneixement i sensibilitat paisatgística en directrius clares i efectives per al planejament territorial i urbanístic. I aquesta és una de les principals funcions pròpies d’un catàleg de paisatge.
El Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, s’organitza en set blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 29 unitats de paisatge, per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.
Alforja al Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona
El municipi d’Alforja s’aconsegueix tocar 4 d’aquestes 29 unitats de paisatge en la qual se subdivideix el Camp de Tarragona. La major part del territori d’aquesta compresa dins de la unitat 17 denominada Conca d’Alforja-Vilaplana i la unitat 16 denominada Escornalbou – Puigcerver. Part del Cingle Roig i el Racó de les Guilletes apareixen compreses dins de la unitat número 6 denominada La Mussara. I finalment l’annexada vall de Cortiella que queda emmarcat dins de la unitat número 11 denominada Priorat Històric. El catàleg del paisatge del Camp de Tarragona confereix a aquestes unitats paisatgístiques uns trets distintius relacionats a continuació:
Conca d’Alforja-Vilaplana
- Depressió oberta al peu de la serra de la Mussara que s’interposa entre aquestes muntanyes i la plana del Baix Camp.
- Cursos d’aigua humils i amb forts estiatges. Destaquen les rieres d’Alforja, de Maspujols i de la Selva.
- Les masses forestals més extenses, constituïdes per pi blanc i alzines, es localitzen als vessants de les serres que encerclen la depressió.
- Paisatge agrícola molt homogeni en el sector d’Alforja i de caràcter agroforestal en el sector entre Vilaplana i la Selva del Camp. Les oliveres i els avellaners es conreen en el secà (testimonialment també vinya, garrofers i cereals) i a les terres més properes als nuclis se sol fer horta per a l’autoconsum.
- La disposició urbanística i l’estil arquitectònic dels nuclis de població tenen un marcat caràcter rural en un entorn paisatgístic agrícola.
Escornalbou – Puigcerver
- Presència de valls estretes, separades per serres i turons de vessants suaus que davallen suaument des de les serres de Pradell i de l’Argentera cap a la plana del Baix Camp.
- Les rieres de Riudecols i de Riudecanyes són els principals cursos fluvials i a les vores es localitzen els nuclis de població.
- El recobriment forestal del terreny és molt alt.
- Les pinedes de pi blanc i les brolles d’estepes i brucs són les comunitats principals. A les parts altes es mantenen claps d’alzinars, pinedes de pinassa i petits fragments de roureda de roure de fulla petita.
- L’espai agrícola està caracteritzat pels conreus de secà, bàsicament avellaners i oliveres, la majoria dotats de microregatge per augmentar la producció.
- La població habita en nuclis petits i bastant distants entre si, impregnats tots d’un fort caràcter agrícola tradicional.
La Mussara
- Paisatge de caràcter muntanyós i forestal, que arriba a superar els 1.000 metres d’altitud en els cims més elevats.
- El relleu abrupte contrasta amb l’existència d’algunes planes que endolceixen el paisatge. Aquestes, com la de Mont-ral, estan intensament aprofitades per als conreus, sobretot d’avellaners.
- Els principals cursos d’aigua són el Brugent i el Siurana. Aquests rius, juntament amb altres cursos d’aigua de menys entitat, han obert valls estretes i profundes delimitades per cingleres. L’altiplà dels Motllats fa de divisòria d’aigües entre la conca del Francolí i la de l’Ebre.
- La coberta forestal ocupa molta extensió. Pinedes de pi blanc i alzinars a les parts baixes. Rouredes, pinedes de pi roig i de pinassa per sobre dels 800 metres.
- L’espai agrícola ocupa molt poca superfície. Predominen els conreus de secà, bàsicament oliveres i avellaners. A l’entorn d’alguns nuclis de població apareixen algunes parcel·les d’horta que aprofiten l’aigua dels cursos que els travessen. L’estructura de les parcel·les agrícoles és molt irregular, s’ajusten a les formes del relleu i la seva grandària és molt desigual, sobretot en funció de la topografia.
- Hi ha presència de moltes antigues feixes fetes de pedra seca les quals, ara abandonades, són progressivament colonitzades per la vegetació espontània.
- El riu Brugent desemboca al Francolí a l’alçada del nucli de la Riba, població on tradicionalment s’ha aprofitat la força de l’aigua a través dels vapors per a la indústria paperera que avui dia encara es manté activa, fet pel qual avui dia és l’únic nucli de població de la unitat amb activitat industrial. La resta de nuclis es mantenen bàsicament amb les activitats agrícoles tradicionals.
Priorat Històric
- Relleu trencat, de baixes serres i turons amb vessants fortament inclinats.
- El curs d’aigua principal és el riu Siurana que fa de col·lector d’una densa xarxa de torrents tributaris que neixen en els relleus meridionals de Montsant.
- Predomini del conreu de la vinya, actualment en expansió després de moltes dècades de retrocés. Els avellaners es concentren en el sector més oriental, a Porrera i Poboleda, les oliveres són importants a la Vilella Alta i la Vilella Baixa mentre que els camps d’ametllers es troben arreu.
- Vegetació mediterrània és poc densa. Un mosaic d’alzinars, pinedes de pi blanc, brolles d’estepes i prats secs que es reparteixen l’espai que no és ocupat per les vinyes.
- Poblament concentrat en els nuclis rurals i compactes de Porrera, Poboleda, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Escaladei, Torroja de Priorat, Gratallops i Bellmunt de Priorat. Excepte els nuclis de Gratallops i Bellmunt de Priorat, emplaçats dalt d’una carena, la resta de poblacions del Priorat històric es localitzen a la riba d’algun dels cursos d’aigua principals.
- Carreteres estretes i sinuoses que adapten el traçat al relleu muntanyós de la unitat.
- Tonalitats brunes dominants en el paisatge, sobretot a l’hivern, quan les vinyes queden nues i es percep el substrat geològic.
- El fons escènic del cingle Major de Montsant és visible des de molts indrets i és un element identitari d’abast comarcal.
