Dijous, novembre 21, 2024
spot_img

L’aiguat de Sant Tomàs: tot ve que torna

El Josep Fusté, referint-se a l’aiguat de Sant Miquel del 1959, deia: “Tot ve que torna“, com una frase emprada per la gent gran i que es referia, que, amb meteorologia d’una forma irregular però cíclica es van repetint molts fets, com freds, sequeres, nevades, ventades o aiguats.

Si mirem la configuració del terme d’Alforja, especialment prop de la riera veurem tot un seguit de tallats formats per terra sobreposada que ja va ser arrossegada per aigua de pluja en altres temps, fet que demostra que, anys enrera, també es convivia amb aiguats o pluges torrencials, molt pròpies de la Conca Mediterrània. Dins del terme d’Alforja criden l’atenció els grans murs de contenció que, fa una pila d’anys, es varen anar construint per les vores o proximitats de la riera i que tenien o tenen encara la funció de contenir el pas de l’aigua. Amb una situació de pluges fortes aquests murs complien perfectament la seva funció, però pel que va ocórrer del dia 10 d’octubre de 1994 sens dubte no estaven preparats. L’aiguat de Sant Tomàs va ser un desastre inevitable perquè no existien precedents,  i els més de 400 litres caiguts en 24 hores varen convertir tot el terme d’Alforja literalment amb un torrent desbordat.

Els més de 400 litres caiguts en 24 hores varen convertir tot el terme d’Alforja literalment amb un torrent desbordat.

Foto: Elies Fuste Gonzalez

Lo més notable dels mesos anteriors a la tràgica data van ser les fortes ventades lo qual va produir una forta sequera acompanyada d’uns alts registres de temperatures properes als 40 graus. Després de 3 dies de bon temps i fortes rosades, el diumenge dia 9 d’octubre de 1994 es va presentar amb el cel tapat per núvols alts i prims que venien del sud. Va començar a ploviscar cap a les 12 del migdia, i va continuar fins al vespre, en què s’havien recollit uns 12 litres. A la nit es van sentir alguns trons amb la broma més baixa. Queien xàfecs cada cop més intensos, de tal manera que pels votls de les 7 del matí del dia 10 portàvem uns 150 litres de pluja, i d’aquesta hora fins a 2/4 de 10 aproximadament varen caure uns 250 litres més. En total uns 100 litres per hora de pluja sostinguda de més d’1 litre i mig per minut lo que es considera pluja torrencial. A poc a poc es van assolir els 403 litres a les 12 del migdia i els 419 al vespre, és a dir, un autèntic aiguat.

Les conseqüències l’aiguat de Sant Tomàs a Alforja han estat incalculables i de tot tipus. Ensorrament de cases, mines, pous, basses, es va emportar persones, vehicles, arbres, es van tallar camins, hi va haver esllavissades, avellanes emportades, marges caiguts, grans escòrrecs i un llarg etc. que van deixar el terme d’Alforja, en molts llocs, totalment desconegut. Tot el terme oferia un espectacle apocalíptic i se sentia pena al caminar pels carrers i camins totalment canviats o plens de runes i fang.

aiguada-alforja-1994-06
Importants carreteres com la de Cornudella, a l’altura de la pedrera dels Crossos va quedar tallada.

Cal sumar a això que el poble es quedà sense subministrament d’aigua potable i sense  llum elèctrica i fins i tot importants carreteres com la de Cornudella, a l’altura de la pedrera dels Crossos va quedar tallada. L’ermita de Sant Antoni, va quedar greument afectada, doncs part de les dependències d’aquesta quedaren enrunades, la font completament sepultada davall la terra que arrosegava l’aigua, però impresionava sobretot els metres de plaça que l’aigua s’havia endut, amb ells dos dels plataners dels més grans, quedant ara l’ermita pràcticament arran del barranc.

Per entendre millor el perquè d’aquestes conseqüències, podem dir que la capacitat de filtratge del terreny depèn de la seva textura, si té vegetació, inclinació, etc. però en condicions normals oscil·la entre els 10 i els 40 litres per metre quadrat i hora i, per tant, la pluja que queda per sobre ha de marxar cap als llocs més baixos, fet que es coneix com a escorrentia superficial. Doncs si considerem que amb la intensitat de pluja del dia 10 marxaven 60 litres per metre i hora, això equival a uns 60 milions de litres per hora i quilòmetre quadrat. D’aquesta manera s’entén que aquesta enorme quantitat d’aigua arrossegués tot allò que trobava al seu pas.

aigua-alforja
Alforja oferia un espectàcle apocalíptic amb alguna casa enrunada completament

Aquest aiguat també va agafar de ple altres pobles com Porrera, Arbolí, Prades, etc., en algun dels quals va sobrepassar els 500 l.

Aquest aiguat també va agafar de ple altres pobles com Porrera, Arbolí, Prades, etc., en algun dels quals va sobrepassar els 500 l. Va ser menys intents com més ens apartem d’aquesta zona i es pot dir que va tenir una certa similitud amb l’aiguat de Sant Miquel de l’any 1959, tant per la forma de presentar-se, com la zona més castigada o la situació dels mapes del temps també  coincidien a donar el pas d’una pertorbació petita, però ben formada tant a les capes baixes com a les més altes de la troposfera, que quedaria estancada entre Catalunya i el País Valencià.

aiguada-alforja-1994-05
L’ermita de Sant Antoni, va quedar greument afectada, l’aigua s’havia endut mitja plaça i dos plataners, quedant ara l’ermita pràcticament arran del barranc.

Si fem una mica d’història, podem comprovar que a final del segle passat i segons referències el dia 23 de setembre del 1886 es va produir el famós aiguat de Santa Tecla, del qual es tenen poques dades però sembla que va ser molt important i destructiu. O ja l’any 1930 el dia 18 d’octubre hi va haver l’aiguat de Sant Lluc també molt important. Molts encara recordaran el ja mencionat aiguat de Sant Miquel del dia 29 de setembre de l’any 1959 en plena Festa Major que va deixar 280 litres per metre quadrat en unes 6 hores, i en van caure 230 en dues hores i mitja.

Les estadístiques demostren que aquests aiguats tan forts solen passar, per la nostra zona, cada 30 o 40 anys.

No es donen amb gaire freqüència les condicions meteorològiques concretes, les estadístiques demostren que aquests aiguats tan forts solen passar, per la nostra zona, cada 30 o 40 anys, amb lo qual encara quedarien uns 10 anys fins al 2024 per què un fenomen com el que va passar el dia 10 d’octubre de 1994, l’aiguat de Sant Tomàs es repetís en el nostre entorn.

Malgrat això és prou evident que cal ser previsors i prendre mesures perquè si es tornés a produir els seus efectes i conseqüències fossin el menys traumàtiques possible per a tots i sobretot cal que en treiem experiències de cara al futur, perquè com deia el Josep Fusté: “En meteorologia TOT VE QUE TORNA.”

MIQUEL TAVERNA BALCELLS

Miquel Taverna
Miquel Taverna
Pagès, expert en meteorologia i radioestèsia. Poeta i escriptor ha col·laborat assíduament en gairebét totes les revistes que s'han editat a Alforja.
RELATED ARTICLES

ÚLTIMES NOTÍCIES

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies