Aquest és el cinquè recull del Correllengua Alforja 2016, aquest any dedicat als noms de l’aigua del terme.
Si féssim cas del munt de noms que hem aconseguit recollir (més de 130!) semblaria que el terme d’Alforja és un lloc privilegiat per a conreus de tota mena, amb aigua abundant a totes bandes i a totes les partides. Que tothom pot plegar l’aigua a tot arreu.
Però no és així. El nom, en aquest cas, no fa la cosa. Justament perquè el terme és escàs d’aigua, és valuós nominar qualsevol font, deu, salt, toll, rajolí o degotall, sigui de la mida que sigui, només que permeti omplir el càntir, la màquina de sulfatar o refrescar-se abans de tornar a casa.
Perquè posar nom identifica, defineix, fixa i perpetua, posem nom a les coses que ens pertanyen, i que volem distingir d’altres de semblants, i que volem retenir a la memòria, escrita o bé oral, per valuoses, per úniques, per vitals: la terra, l’aigua, el renom de casa, els fills.
Els topants de l’aigua són respectats, i recordats, encara que la terra s’hagi hagut de deixar perdre
Els topants de l’aigua són coneguts per pagesos i jornalers, per caçadors i excursionistes, i respectats, i recordats, encara que la terra s’hagi hagut de deixar perdre o els aiguats n’hagin desfets les bassetes o les conduccions antigues o els camins que hi menaven.
L’aigua, a pagès, es plega, i es comparteix. El codi establert a la pagesia i no escrit, no permet negar mai l’aigua a ningú que la necessiti, sigui un veí o un passavolant. Es comparteixen també les mines entre diferents propietaris i així, de vegades, el nom pot variar segons qui l’anomeni o segons el temps i els amos que l’hagin regentat.
En aquest llibret, només trobareu escrits els noms de les aigües (mines o fonts) que han estat amitjanades per a reg o per a boca per diversos pagesos i hi trobareu a faltar aquelles aigües (mines o fonts) que han servit per a consum propi, sense participació ni repartiment de cap mena.
El terme que ens ha estat més complicat de delimitar i establir és el de la paraula font, i, per tant, quins noms incloíem al recull i quins no.
Una Font és un indret on l’aigua brolla de la terra o entre les roques, de manera permanent o temporal i sense cap ajut mecànic extern (RAMON SOLÉ LACOMBA)
Per això, trobareu reflectida en aquest llistat l’aigua de fonts naturals (tècnicament dita de biot), la de raig o salt ( la que surt de terra a través d’alguna mena de canalització, construcció o aixeta) la de mina (captada sota terra, horitzontalment i extreta cap enfora, per gravetat) i la de cisterna o toll (recollida de pluja o de filtracions de la terra) i n’hem bandejat l’aigua dels pous o qualsevol aigua extreta amb algun mecanisme provocat per les persones.
Només recordar-vos que el que presideix sempre aquests treballs que cada any portem a terme és la voluntat de recollir els noms, siguin de la terra, de les eines agrícoles, de l’aigua, de la nostra parla habitual… i dels altres que hi haurà anys a venir.
Sempre, sempre, seran millorables. Sempre podrien ser d’aquesta manera, com els hem escrit nosaltres, en aquest format o en un altre. Sempre.
Algú els trobarà massa extensos; algú altre, que es podrien ampliar.
Per això, hi és important la vostra paciència i col·laboració, que mai no heu escatimat.
Per això, cap d’aquests reculls es pot donar mai per enllestit del tot i, per això també, la feina no s’acaba mai. Mai.
I , si una cosa hi ha certa, és que, després d’un estiu, en vindrà un altre.
I, després d’un Correllengua, un altre també. Segur.
QUE VISQUI LA TERRA!!! QUE VISQUI EL CORRELLENGUA, PER MOLTS ANYS!!!
NOTA: El nostre agraïment a tots els que, pacients, heu explicat i tornat a aclarir el que no enteníem: Antoni Àvila Salvadó, Eladi Grau, Joan Baptista Martorell, Quimet Puig, Miquel Salvadó Jassans i Miquel Taverna Balcells.
Els materials del Correllengua Alforja 2016 així com els reculls dels anys anteriors es poden adquirir fent l’encàrrec a: alforja@assemblea.cat
ANC / ALFORJA PER LA INDEPENDÈNCIA
