Ermita de la Mare de Déu del Remei de Flix
L’ermita del Remei és un espai pintoresc situat als afores de Flix (Ribera d’Ebre). Es tracta d’un edifici de construcció barroca amb l’absis parcialment excavat a la mateixa roca de la muntanya. El dilluns de Pasqua s’hi celebra una romeria, i cada 1 d’octubre s’hi organitza un aplec sardanista.
L’antiga ermita del Remei, d’origen medieval, era d’estil romànic. Fou destruïda durant la primera carlinada (1833-1840) per les tropes liberals. Uns anys després, es construiria l’actual ermita (en una de les pedres cantoneres de la façana, hi ha esculpit l’any 1852).
“Diu la tradició que a un pilar de l’església parroquial de Flix va estar col·locada des de molt antic una imatge de la Mare de Déu, que no comptava precisament amb una calorosa devoció dels feligresos. Però la llegenda explica que un ermità anomenat Dionisio, va agafar tan gran fervor per aquella madona que, per tots els mitjans, va procurar de convèncer els seus conveïns d’erigir una capella expressament per hostatjar-la fora de la vila i no va parar fins a trobar un paratge que li semblava a propòsit per a aquest objecte.”
Per desgràcia d’aquella anònima figura de Maria que es guardava a l’església de Flix no tenia un nom propi
El resultat va ser un temple prou sumptuós, de parets blanques i cúpula, que el pare Narcís qualificava de Capilla muy galán y muy frecuentada de todos aquellos vecinos (…) Una marededéu amb una cara tan espléndida requeria un títol escaient, que fes patxoca, i per desgràcia d’aquella anònima figura de Maria que es guardava a l’església de Flix no tenia un nom propi. Explica el pare Narcís que només ser col·locada en el seu nou temple, va ser efectuat una mena de sorteig, mitjançant el procediment de posar diversos noms dins un saquet. Va ser extret, segurament per la mà innocent de rigor, el paperet que duia escrit el de Remei. En endavant, la titular d’aquella blanca ermita seria coneguda com la Mare de Déu del Remei.”
(Vidal Vidal. Les Rutes de Ponent: El Centre del Món. Pp 331-333)
Festa del Remei: “La Trobada” de la Bandera
La part més lúdica de la festa es viu al voltant de l’ermita el dilluns de Pasqua. Les colles de joves i amics el diumenge, o fins i tot el dissabte previ, van a acampar amb tendes a les parades que hi ha a tocar de l’ermita del Remei. Ells inicien, doncs, la festa molt abans. La gresca hi és assegurada amb música, grups de grallers, senzills espectacles improvisats de malabars…
El dia de la mona són els adults qui, amb els nens i altres familiars, amb vehicles, van a l’ermita. Allà es van distribuint també pels bancals i van fent petits tancats amb tendals i taules que els serviran per a fer un bon àpat al migdia. Fins aleshores les sardanes i les jotes posaran la banda sonora a la festa, al pla que hi ha davant l’ermita, mentre la gent puja i baixa pel mig dels llocs de venda dels firaires.
Aquesta diada esdevé, realment, lloc de trobada per a tots els flixencs. El dilluns a les 8 del matí des de l’església de Flix surt un seguici de veïns en processó en direcció a l’ermita. Al capdavant hi va el capellà i la Bandera Blanca, acompanyants de la música de la banda. Aquesta processó arriba fins al pont de l’Ebre. En aquest moment la Bandera la recullen i en un vehicle es porta a l’ermita del Remei, situada a uns 5 quilòmetres en direcció a La Palma d’Ebre. La Bandera presidirà l’altar major de l’ermita al llarg de tota la jornada.
A la tarda, cap a les 18:30, la Bandera és duta de nou cap al poble de tal manera que quan arriba al pont l’esperen al marge dret -on es troba Flix- la imatge de la Mare de Déu dels Dolors a més de les altres dues Banderes, les de Sant Antoni i del Sagrat Cor, que representa la van a rebre junt amb el vicari i el tinent d’alcalde o alcalde en funcions que figura han estat vetllant el poble mentre els veïns estaven de romeria a l’ermita del Remei.
En aquest moment es realitza el que s’anomena “El encuentro”, que consisteix en l’acatament que fa la Bandera davant la imatge de la Mare de Déu i les autoritats civils i religioses. Aquest acatament suposa baixar la Bandera 3 cops, a manera de salutació o reverència, a més el tinent d’alcalde dóna la vara d’alcalde a aquest i el vicari, per la seva banda, li dóna la capa al mossèn. A continuació tota la comitiva es dirigeix a l’església.
Font: Catàleg del Patrimoni Festiu Catalunya
Galeria de Fotos
Fotos: Rogelio Portal
