Les infraestructures que podien haver estat i mai es van arribar a fer és un aspecte apassionant per a molta gent. Imaginar el ferrocarril que va planificar la Mancomunitat entre Reus i Mont-roig del Camp o en el que havia d’anar de Tarragona a Ponts (La Noguera) ens trasllada a una altra època on el tren era la via d’entrada a la prosperitat.
Uns recorreguts que mai es van arribar a fer, però que de ben segur haguessin transformat el territori i l’economia de les poblacions per on havien de passar. El pas del temps ens ha fet canviar la perspectiva que teníem sobre la xarxa ferroviària i ara ens hem de preguntar si avui en dia estarien encara en funcionament aquestes línies, sovint estrambòtiques.
Però abans d’aquestes línies proposades per la Mancomunitat catalana, i en plena efervescència ferroviària, es van presentar d’altres projectes amb el ferrocarril com a protagonista i el Priorat com a escenari. Pere Audí ho recull en un bon article al portal Cornudellaweb.
Era una època en què es van fer grans fortunes gràcies al vi que es feia en aquesta comarca i que es comercialitzava des de Reus. El ferrocarril era vist, més com un mitjà de transport de mercaderies, que no pas com a transport de viatgers. El vi s’havia de portar cap als ports de Tarragona o de Salou i semblava que el ferrocarril podia ser la solució per fer aquest trasllat de manera ràpida i eficient.
Aquest va ser el motiu bàsic que van fer néixer aquestes iniciatives ferroviàries que avui en dia veiem amb una certa perplexitat. Ben aviat es va veure que no era gaire viable portar el vi en tren, ja que en distàncies curtes com les que hi ha entre el Priorat i Reus seguia sent més econòmic i pràctic el carro que el tren.
De Falset a Reus
Però la il·lusió de modernitat i d’un futur esplendorós va fer que sortissin projectes com el tramvia de vapor entre Reus i Falset. Si, efectivament, un tramvia i no pas un ferrocarril, perquè els tramvies eren més fàcils de construir, ja que havien de transitar per vies públiques, una característica que els feia menys costosos en la seva construcció i alhora els estalviava molts diners en expropiacions en seguir traçats preexistents.
Aquell projecte era prou ambiciós, ja que no tan sols connectava Falset amb Reus sinó que també es preveia un ramal que anés fins a Cornudella, la segona població més important del Priorat.
La premsa de 1878 assegurava que hi havia una firma estrangera disposada a assumir dos terços del cost de l’obra i que només calia un terç dels diners que havien de sortir de les butxaques de les persones amb diners del territori. A tal efecte es van reunir a Scala-Dei les principals fortunes del Priorat per intentar recollir els diners per finançar la part de projecte que els corresponia.
Uns mesos més tard ja s’havien fet reunions a Falset, Poboleda, Reus i Tarragona i s’havia aconseguit reunir una important suma de diners. Però al març de 1879 tot s’havia esvaït i es va deixar de parlar del tramvia de Falset a Reus.
De Móra d’Ebre a Reus passant per Alforja
El mateix Pere Audí ens explica que el gener de 1880 es presenta un nou projecte més ambiciós que l’anterior. La idea era la construcció d’un ferrocarril econòmic entre Reus i Móra d’Ebre. Tot i que com és normal, passava pel Priorat, el traçat previst era força estrany. El ferrocarril havia de passar pels pobles de Maspujols, l’Aleixar, Vilaplana, Alforja, Arbolí, Cornudella, Poboleda, Torroja, Bellmunt i El Masroig per arribar finalment a Móra la Nova. Aquest traçat pel nord del Priorat deixava fora pobles tan important com Falset o Marçà.
El projecte es va presentar a Corts el maig de 1880 i es va aprovar una proposició per estudiar-lo, però mai li va arribar a ser atorgada la concessió de la construcció. Aquest projecte fou una iniciativa de Pere Bové, qui va arribar a ser alcalde de Reus l’abril de 1869 i diputat pels districtes de Tarragona i del Vendrell. Aquest republicà de pedra picada va abandonar la política amb la restauració borbònica i a partir d’aquell moment es va dedicar al sector del ferrocarril sent un dels impulsors dels ferrocarrils d’Igualada (Anoia) a Martorell (Baix Llobregat) i del carrilet d’Olot (La Garrotxa) a Girona (Gironès).
El tren d’ample ibèric
Cap d’aquests dos projectes que havien de portar el ferrocarril a la comarca del Priorat van anar endavant. El que sí que va acabar sent una realitat és el ferrocarril de via ampla que va arribar per primera vegada a la comarca, i més concretament a l’estació de Falset-Marçà, l’any 1890. Un any més tard, el ferrocarril va arribar a l’estació de Móra la Nova. Aquesta línia era dins de l’antiga companyia anomenada TBF i posteriorment va passar a ser de la MZA fins al 1942 any que es va fundar la RENFE.
