Des de l’origen dels temps l’home ha buscat sempre la manera de mesurar el temps. Per això ha utilitzat tot tipus d’instruments mecànics i digitals sense oblidar per descomptat els rellotges d’arena. En l’antiguitat, no obstant això, no li va quedar més remei que fer-ho utilitzant la posició del sol, ja sigui sobre enginys construïts per ell, o simplement utilitzant elements presents a la mateixa naturalesa.
En Alforja gràcies a la seva topografia peculiar s’han anat trobant diferents formes de conèixer l’hora del dia …
En el cas d’Alforja gràcies a la seva topografia peculiar s’han anat trobant diferents formes de conèixer l’hora del dia a través de les ombres d’algunes roques del cingle Blanc o Roig. Són els nostres rellotges naturals i en aquest article m’agradaria comentar com a mínim els més coneguts.
En primer lloc trobem el que es coneix com L’Orgue o el Colom. Es tracta d’una roca del Cingle Roig situada a uns 300 metres cap al E. del Nassot, que indica l’hora del matí segons arrenca l’ombra del sol fins a les 12 del migdia (hora solar) que és el moment en què molts pagesos solien anar a fer el dinar. Es pot veure preferentment per la part de les Planes, Barqueres o Cabrains.
Com a senyal potser més tradicional o conegut troben El Pilanet. Situat en el Cingle Roig entremig del Nassot i la cova del Baleta. Al matí forma una ombra allargada de dalt a baix entrant del tot el sol a les 12 del migdia. Durant alguns mesos de l’any l’ombra d’aquesta roca toca al Nassot cap a les 5 de la tarda (hora de sol) hora en què alguns pagesos tenien el costum d’anar a fer un berenar. El Pilanet es veu bé de tres quartes parts del nostre terme.
Un altre senyal el trobem a la Roca del Manel situada al Cingle Blanc a mig camí entre el Grau d’en Dar i el Coll d’Alforja de forma rectangular i orientada de N, a S. A aquesta roca li entra l’ombra del Sol també a les 12 del migdia i es pot veure de molts llocs del terme especialment de la part que es coneix com de vila en amunt.
Un altre senyal, aquest no tan natural el trobem a la paret del darrere de l’Església on hi entra el Sol també a les 12 del migdia i es pot veure des de partides més properes al Poble com algunes Sorts o Obagues entre d’altres. Si personalitzem una mica més el tema podem trobar finques concretes amb diferents punts o referències tan diverses com per exemple: Puigcerver, el Coll del Mor, la Roca Bruna o Els Miraltos entre altres on el sol passa per sobre d’ells quan es fa l’hora de dinar o altres hores d’interès.
Un altre senyal el trobem a la paret del darrere de l’Església on hi entra el Sol també a les 12 del migdia i es pot veure des de partides més properes al Poble…
També altres senyals un tan peculiars però es poden destacar algunes o moltes casetes de les diferents finques del terme que estan encarades al S. per estar arrecerades del vent i perquè hi entri el sol a l’interior, en les que les parets laterals també poden servir com a rellotges al migdia, ja que al punt de les 12 marxa el Sol de la part mirant al E. i hi entra a la paret mirant al 0, mentre que la cara del davant, tan sols a l’estiu, quan hi entra el sol seria cap a les 8 hora solar, i cap a les 5 de la tarda l’hora d’anar a fer una mossada.
Antigament en dies en que el sol estava ben tapat pels núvols, aleshores calia fer ús de l’instint, la percepció personal o la gana per a saber l’hora. Amb relació a aquest fet del sol tapat voldria recollir aquí una petita anècdota personal. Resulta que als Comellars del Modesto Roig si troba un finca on durant alguns anys anava a treballar el Josep Ferran, un noi una mica despistat que no se sabia l’hora del rellotge. En aquesta finca hi havia una caseta orientada al sud i per a saber l’hora de marxar, el Josep tenia un senyal a la paret de la caseta. Quan arribava l’ombra del sol al senyal era el moment adequat perquè ell comencés a posar-se en marxa cap a casa a dinar. Però és clar, en més d’una ocasió, en dies que no feia sol, ell es posava nerviós i sortia caminant rumb a casa passant per on jo em trobava, a la finca de les Pinedes. Llavors per estar més tranquil em preguntava l’hora assenyalant que no la sabia perquè no hi havia sol. Puc aclarir que en totes les ocasions que aquest va passar, era sempre molt més aviat que l’hora que corresponia.
Miquel Taverna Balcells
