Divendres, octubre 18, 2024
spot_img

Pedreres i Molins a Alforja: més de vint anys d’història

Voldria parlar una mica, d’aquests últims vint anys. Quan miro la vall, veig que ja quasi no hi ha conreus, fa plorar, però no és d’això del que vull parlar. Amb més bosc i perdut, tot està, si fa o no fa igual. ¿I doncs? Que tot estigui igual, no és casualitat. Va, pels que fa aquest vint anys, van dir-nos que “no calia oposar-se a la central eòlica, que ja estava tot decidit“. També va, pels que diuen, que “no cal fer res, que no serveix, que passarà igual”. Fins a cinc projectes de centrals eòliques, una nova pedrera i una nova línia de molt alta tensió amenaçaven. No podriem mirar enlloc sense veure la destrucció i la degradació.

El primer d’aquests projectes, va ser a la Serra del Mirador (coll d’Alforja – coll de Cortiella). Va ser a l’època de la central de Pradell, per lo tant encara, no se sabia res. Vàrem ser afortunats. En aquells moments, es posaven els aerogeneradors molt junts (segons el vent es fan pantalla i produeixen poc), això obligava a fer incomptables pistes. Anys després, vaig poder llegir l’informe del projecte. Avisava, que degut a la forta pendent del terreny, hi hauria trams, en què al fer una pista, la terra cauria i sepultaria la de sota. Ho imagineu, d’una punta a l’altra de la serra, sense vegetació i plena de talussos!

Un segon projecte de central, per fer-la més atractiva, encerclava l'ermita de Puigcerver, i prometia falsa energia per l'edifici i diners (naturalment, no deia res dels aspectes negatius, destrucció del paisatge, de la tranquil·litat, transformació en zona industrial)
Un segon projecte de central, per fer-la més atractiva, encerclava l’ermita de Puigcerver, i prometia falsa energia per l’edifici i diners (naturalment, no deia res dels aspectes negatius, destrucció del paisatge, de la tranquil·litat, transformació en zona industrial)

Un segon projecte de central, per fer-la més atractiva, encerclava l’ermita de Puigcerver, i prometia falsa energia per l’edifici i diners (naturalment, no deia res dels aspectes negatius, destrucció del paisatge, de la tranquil·litat, transformació en zona industrial). Aquest projecte, com tots els següents, estava posat a les crestes. De Cortiella, la Miranda, la que baixa a la Punta Alta, cap a la Creu de Formatge, serra del Fullat i Obagues. A la destrucció del paisatge i de l’espai, en aquest cas si sumaria la proximitat al nucli del poble, amb les molèsties sonores i de camps magnètics.

Tants projectes, ja m’han estovat la memòria, però crec que va així. El següent projecte, agafava les dues crestes de la vall de Cortiella i pujava i ocupava tota la serra del Mirador. Era l’època d’anar provant i prometent meravelles.

Pedreres i Molins a Alforja
Mapa de desastres medioambientals d’Alforja

Tot i que es va aturar, no va morir, i convertit en ZDP (zona de desenvolupament prioritari), tornava. És a dir, la Generalitat destinava l’espai per l’energia eòlica, i a més hi ajuntava la zona de mas d’en Vinyes. Va ser aclaparador. Pocs anys abans, treballant amb el departament de medi ambient, havíem aconseguit, que el nostre terme municipal, per sobre dels cinc-cents metres, formés part de l’avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. La necessitat de protegir aquesta part de casa nostra, ja venia de principis dels vuitanta, quan l’ecòleg Ramon Margalef va rebre l’encàrrec de situar les zones valuoses a protegir de Catalunya.

Demolidor, es passava d’una notícia positiva, de tranquil·litat, d’acabar d’estar constantment vigilants, a una nova amenaça. Significava aturar, deixar sense data, la creació del Parc. I a més ens deixava fora. I sobretot, era una horrible traïció. Un cop més, amb l’ajut dels altres pobles implicats, Arbolí, Cornudella i Porrera, vam aconseguir la retirada del projecte.

Molt proper en el temps, una micro central de quatre aerogeneradors a la Rocabruna. El promotor fa servir la tàctica de sempre, si no els volem nosaltres, els mouran uns metres, i els posaran a les Borges

Molt proper en el temps, una micro central de quatre aerogeneradors a la Rocabruna. El promotor fa servir la tàctica de sempre, si no els volem nosaltres, els mouran uns metres, i els posaran a les Borges. També de la mateixa època una nova línia de molt alta tensió de 400kV (MAT). Acostumem a patir igual que tothom, els projectes solen anar junts, al facilitar-ho l’administració. Estava dissenyada per evacuar l’energia de tots els aerogeneradors, de Terol a casa nostra, i portar-la cap a Barcelona. El seu traçat, ens creuava paral·lel a l’anterior, per sobre de mas del Mingatxo des del Coll dels Banys fins als Servians.

Per molt que els tarragonins es queixessin, res. Però quan al seu punt final, a l’àrea metropolitana, va dir que no ho volien veure, el projecte desaparegué. Fixeu-vos, que la majoria de cops, els projectes semblen desaparèixer, vol dir que no se’n sap res més, pot ser mort, o que en un altre moment reaparegui i, vagi molt més ràpid que començant de zero, provocant molta més dificultat per defensar-nos.

coll dels banys -15
La MAT ens creuava paral·lel a l’anterior, per sobre de mas del Mingatxo des del Coll del Banys fins als Servians.

Encara no hem acabat. Potser molta gent no ho sap, però va arribar un projecte per obrir una nova pedrera de 250 H. a la serra de Miramar i al coll dels Banys, el promotor volia deixar pla, de la nostra riera a la de les Voltes. Un cop més, es va buscar un emplaçament entre quatre termes municipals, per avisar, que si un poble no ho volia, quedaria pels restants. I va anar de poc, per un error administratiu quasi ens la quedem.

Ara tornem a ser al mateix lloc, la pedrera dels Crosos demana una ampliació brutal de dimensions mai vistes, passaríem a viure pràcticament a dins l’explotació. I a pocs metres de Puigcerver, quasi als nostres nassos, un mar de molins (la central del vedat del Pany i la de les Forgues) amenacen amb arrasar totalment un paisatge d’incalculable valor natural.

A casa nostra, són centrals eòliques, pedreres i línies de molt alta tensió, en altres llocs a més, abocadors gegantins. I tots, inclosos els capitalins de la costa, gairebé ens quedem fora de l’ús del tren, quan aquest es modernitza. Però totes aquestes agressions tenen un factor comú, són al sud d’una línia imaginaria entre la vall d’Aran i el Garraf. Ho vull dir, a Catalunya hi ha “RACISME GEOGRÀFIC” es beneficien unes regions i els seus habitants en detriment d’unes altres.

Ho vull dir, a Catalunya hi ha “RACISME GEOGRÀFIC” es beneficien unes regions  i els seus habitants en detriment d’unes altres

La majoria d’instal·lacions no volgudes, ens toquen a nosaltres, els que vivim al sud d’aquesta ratlla imaginaria. Més encara, quan hi ha un projecte de posar molins a l’Empordà, una incineradora industrial al Berguedà, o fracking (fracturació hidràulica) a la Cerdanya, amb un comunicat a TV3, dient que no ho volen, ja han acabat. No és casualitat, tots els parcs naturals són al nord d’aquesta línia. Els espais amb més protecció i turístics no són a casa nostra, els tres que tenim, van ser creats a correcuita per no perdre unes eleccions.

Es reserven les nostres terres per les infraestructures “lletges” les que ens toquen només a nosaltres, que de mica en mica ens van degradant, així és més fàcil continuar fent-ho, és una roda. Mentre que a la part de Lleida no pirinenca i a Tarragona, no es protegeixen les àrees d’alt valor natural, als parcs del nord, s’hi allibera fauna ja desapareguda, per continuar valoritzant-los i augmentar la distància respecte als nostres. Óssos, cérvols, daines, cabres salvatges, llúdrigues, voltors negres, polles blaves, tots alliberats als espais protegits del nord.

molins-alforja-3
… a pocs metres de Puigcerver, quasi als nostres nassos, un mar de molins (la central del vedat del Pany i la de les Forgues) amenacen amb arrasar totalment un paisatge d’incalculable valor natural.

El nostre govern ENS DISCRIMINA, hi hagi el partit que vulgui, tots han fet el mateix. Hi ha anat calant a tot, a l’economia i a la televisió, però ja s’endevina també a la gent. A l’Empordà aconsegueixen que se’ls tregui un abocador, i apareix a Riba-roja i tothom calla. A l’Empordà diuen que a les seves “crestes“ no es poden posar molins. No, a les crestes no es poden posar molins. És igual, a la nova fornada de centrals, no n’hi ha cap al nord de la ratlla. I continua la roda, com més s’empobreixen els pobles, més fàcil és posar-hi les infraestructures, i ara sabem per la Terra Alta, que aquestes porten més empobriment i despoblació. Aquesta política allunya el turisme, la gent va a veure espais amb el segell de valuós, però s’allunya dels degradats.

El nostre govern ENS DISCRIMINA, hi hagi el partit que vulgui, tots han fet el mateix … i de ben segur continuarà així, empobrint unes zones i promocionant-ne unes altres

És més complicat, no és la posada de tot lo lleig i contaminant a casa nostra, és economia, i a nosaltres ens fa de segona categoria. Com es pot veure, no para mai, i de ben segur continuarà així, empobrint unes zones i promocionant-ne unes altres. Hem d’entendre la situació, si no lluitem per canviar-ho, ens passaran per sobre. La lluita, no pot ser ja només, perquè no ens omplin del que els altres no volen, hem d’aconseguir la igualtat entre les dues parts de Catalunya, la protecció de les nostres zones valuoses, veure com el nord comparteix les grans infraestructures desagradables, un tracte igualitari als mitjans, i que ningú no pensi en sacudir-se el que no vol, saben que ens tocarà a nosaltres.

Ara tornem a ser al mateix lloc, la pedrera dels Crossos demana una ampliació brutal de dimensions mai vistes, passaríem a viure pràcticament a dins l'explotació.
Ara tornem a ser al mateix lloc, la pedrera dels Crosos demana una ampliació brutal de dimensions mai vistes, passaríem a viure pràcticament a dins l’explotació.

Per aconseguir aquesta fita, fa falta que pugi al carro nova gent, que se n’adoni. Al nostre poble s’ha de sumar la gent que l’ha triat per viure, i que segur que no vol veure com es degrada i desvaloritza casa seva. I sobretot, gent jove, que no es veu per enlloc, però que seran els que hauran de viure-ho. Algú pot veure en aquest escrit, només, insolidaritat. Recordar, que tenim una pedrera sense restaurar, una en funcionament i una línia de molt alta tensió. Som solidaris amb escreix.

 Qualsevol govern, el primer que ha de fer, és protegir les zones amb alt valor patrimonial, no destruir-lo.

Però ús sorprendré, no hauríem de tenir ni això. Ja he comentat, que als vuitanta es va veure la necessitat de protegir casa nostra, com a zona d’alt valor dins de Catalunya, i després va ser inclòs a un futur parc natural. Qualsevol govern, el primer que ha de fer, és protegir les zones amb alt valor patrimonial, no destruir-lo.

Hilari Aragonès Cabré 

NOTA: Després de 20 anys estem més o menys igual … però com estarien les coses si haguéssim preferit no fer res i acceptar la nostra sort com a ovelles manses que van a l’escorxador, tu decideixes: El termini per a presentar les al·legacions per l’ampliació de la pedrera d’Alforja venç 4 dies després que finalitzi l’estat d’alarma. ENCARA Hi ETS A TEMPS. Segueix les indicacions aquí:

Com presentar al·legacions a “Los Crosos 3

Hilari Aragonès Cabré
Hilari Aragonès Cabré
Naturalista, excursionista i fotògraf. Defensor apassionat de la naturalesa i el paisatge del nostre terme. Expert del món de les orquídies. És autor de nombroses investigacions entre les quals destaca: Llista de vertebrats d'Alforja. Membre del Centre d'Estudis Alforgencs Ramon de Ganagot.
RELATED ARTICLES

ÚLTIMES NOTÍCIES

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies