10 anys han passat ja de la celebració, el 2008, dels 850 anys de la fundació d’Alforja. La data ens serveix de pretext per reunir una sèrie de materials publicats en aquella ocasió relatius a la fundació i origen del nostre poble i del seu primer senyor feudal: “Ramon”. A qui se li atribueix el mèrit més que de fundar-la (perquè segurament ja existia) d’integrar-la al conjunt de la cristiandat.
El text de “Donació del lloc d’Alforja” va aparèixer publicat en un fulletó del que en aquest primer article publicarem la introducció i el manifest signat per la Comissió d’Assessorament Històric. Aprofitarem l’ocasió per publicar tot el que puguem reunir sobre l’origen del nom de la nostra vila i alguna cosa sobre la controvèrsia relativa al cognom de Ramon la qual ens obliga en el millor dels casos a usar ambdues possibilitats Ganegot – Gavalgaldo. Als peus de foto hem mencionat algunes de les activitats (no totes) de les tantes que incloïa el PROGRAMA DE LES FESTES COMMEMORATIVES DEL 850 ANIVERSARI DE LA “DONACIÓ DEL LLOC D’ALFORJA”
ALFORJA: FENT POBLE AMB ELS 850 ANYS
Les festes d’Alforja o els seus personatges, siguin singulars o il·lustres, estan entre les coses que ens defineixen com a poble, d’aquí la importància en què sempre es miri d’integrar-hi la majoria de sensibilitats, procurant que ningú se’n senti exclòs. Doncs això és, precisament, el que s’ha intentat de fer amb el Comitè Organitzador dels 850 anys del nostre poble, en el que per primera vegada en molt de temps persones de pensaments molt diferents hem treballat colze a colze amb un objectiu comú: Fer Poble! Ara esperem que la festa d’aquests 850 anys de la nostra vila ens projecti cap el futur amb més força: la que dóna la unitat i els consensos en allò que és important, allò que ens uneix, allò que en definitiva ens fa ser ALFORJA.
Però tot això no ho haguérem pogut fer sols. A banda de les institucions, sense el patrocini econòmic dels Patrocinadors o Col·laboradors res hagués estat possible. I fins i tot, amb aquests aconseguits, feia falta la implicació del teixit social i associatiu del nostre poble per arribar a la fita. Una ullada a les pàgines de més endavant pensem que us donarà la resposta sobre si ho hem aconseguit o no.
Per la nostra part, sí que volem agrair a les associacions Ball de Diables d’Alforja, Els Passerells Teatre-Estudi, Coral Floc, Associació de Dones d’Alforja, Grup de Puntaires Teresa Pellissa, Ateneu Cultural Josep Taverna i Colla de Gegants i Grallers d’Alforja, així com als senyors. Pep Salsetes, Antoni Cisteró i Rogelio Portal i també les senyores Neus Segrià i Maria Bonet, la seva col·laboració i aportació en els actes organitzats. Capítol a banda són tots els voluntaris presentats i que són els que autènticament faran que tota la festa surti rodona. A tots vosaltres, moltes gràcies!!!
Per tancar el cercle, però, només queda el detall més important: La participació de tot el veïnat, disfressant-se, anant als llocs, fent mercat i donant als visitants que esperem tenir una gran imatge de poble, un lloc on vulguin tornar. Tots els que en som hi sortirem guanyant… i qui sap… potser d’aquí uns altres 850 anys encara se’n tinguin les conseqüències positives.
Comitè Organitzador “Alforja, 850 anys”.
Manifest: CELEBREM 850 ANYS DE LA “CARTA DE DONACIÓ DEL LLOC D’ALFORJA”
El 27 de juny de 1158 el rei de la confederació catalonoaragonesa, Ramon Berenguer IV, signa un document mitjançant el qual fa donació del lloc d’Alforja al cavaller Ramon de Ganegot o de Gavalgandi, perquè el repobli i el faci prosperar. Poc temps abans, aquest mateix cavaller, juntament amb d’altres, havia posat la seva espasa al servei del rei per arrabassar als musulmans l’últim baluard important que els quedava al nord de l’Ebre: els dominis de Siurana, que s’integraren a la corona el 1154.
D’aquest document de donació feudal, en pagament de serveis militars prestats, en farà ara 850 anys. És el que celebrem aquest 2008. Una data important en la història de la nostra població, en tant que a partir d’aleshores, la documentació escrita coneguda que s’ha conservat referida al nostre poble, tot i que escadusserament, comença a fluir i hom a poder tenir un feble fil narratiu per teixir les pàgines de la nostra història.
D’abans d’aquella data només se’n tenen dues ressenyes escrites de 1152 i 1154 que fan referència a la parròquia de Sta. Maria d’Alforja…. i, sobretot, l’evidència que ens aporta l’arqueologia de l’existència d’un castrum romà, la base del qual encara és visible –i datat– avui en dia en el poc que s’ha conservat del nostre castell, estratègicament situat en la cruïlla de camins que faciliten el pas entre les Muntanyes de Prades i el Priorat amb la plana del Camp a través del pas natural del coll d’Alforja i, en aquella època, de les no menys importants vies del Grau d’Arbolí i la ramadera que coneixem com de la Carrerada.
Existències i evidències anteriors, però, ens han portat a considerar agosarada la utilització de la paraula “fundació” per a referir-nos-hi, tal com en canvi sí que es feu el 1958, any el qual les autoritats d’aleshores també organitzaren un seguit d’activitats per a celebrar-ho. Celebració aquella però –just és reconèixer-ho– que és la base en la que fixem la continuïtat de la nostra d’avui.
Tot plegat és l’embolcall que a les persones i a les organitzacions de procedències diverses i de pensaments molt diferents, sota el “paraigua” comú del nostre ajuntament, ens ha servit per trobar un mínim comú denominador i posar-nos d’acord per celebrar dignament aquesta efemèride. Aquesta festa voldríem fer-vos-la extensible a totes i tots els alforgencs i les alforgenques –d’origen o d’adopció– perquè també la feu vostra. I perquè així, aquest 2008, participeu en tots els actes que s’organitzaran amb tal motiu o, fins i tot, que amb les vostres associacions i entitats també contribuïu a incrementar-ne les activitats d’aquests 850 anys d’alforgenquisme que a tots els que en som, o en vulguem ser, ens competeixen.
Que tingueu/tinguem uns bons 850 anys!!!
Per la Comissió d’assessorament històric:
Àngel Martorell Capella, Antoni Pujals Rebull, Miquel Salvadó Jassans
