El Jaume i la Marta es miren desesperats mentre fan que no amb el cap. Porten estona caminant pel seu tros d’avellaners del Morell a la recerca d’avellanes. «No hi ha res, res», diu en Jaume, pagès de tota la vida, resignat. A punt d’arribar a la jubilació assegura desconsolat que aquest ha estat, sense dubte, «el pitjor any per l’avellana del Camp de Tarragona». Els motius són molts, però la baixa producció és la causa més significativa d’aquesta temporada. Aquest pagès recollirà 2.500 quilos d’avellanes aquesta temporada, mentre que en anys bons en solia plegar 25.000. A això se li suma els baixos preus, l’alta competitivitat d’altres països i la poca promoció que es fa del nostre producte. Els pagesos avisen, i el Departament d’Agricultura els dóna la raó, sense un esforç real aquest sector se’n va a norris.
El pitjor any de la història de l’avellana
El sector de l’avellana a Catalunya, i en general a tot l’estat espanyol, es concentra a les comarques tarragonines. Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp són les tres comarques on es produeix la major part d’avellanes de tot l’estat. I de les 10.000 hectàrees d’avellanes que hi ha a Catalunya, 9.000 són a Tarragona i 1.000 a Girona. De fet, tal com explica Rafael Español, portaveu del sector fruita seca d’Unió de Pagesos, la majoria de treballadors de la terra d’aquestes comarques viuen d’això o dels olivers.
Caiguda de la producció
En Jaume mira cap a un costat del tros i assenyalant amb la mà assegura que deixarà una bona part del terreny sense recollir. «No val la pena», comenta resignat. «Tinc una cosa dins per haver deixat dues hectàrees sense replegar, després dels esforços per cuidar els avellaners durant tot l’any, però és que no hi ha res», li contesta Español, que també es dedica a la collita de l’avellana. No hi ha avellanes. Aquesta és la principal causa de la crisi d’aquest any.
Unió de Pagesos calcula que es replegarà un 30% del total de la producció. Les fortes ventades del mes de març van fer caure els brots de molts arbres, el que va deixar els avellaners molt tocats. Els arbres tardaran dos anys a recuperar-se.
A això se li suma les pluges d’agost i principis de setembre que han podrit algunes de les poques avellanes que ja quedaven. Aquelles que s’han pogut salvar, en molts casos tenen un percentatge d’humitat massa alt perquè el pagès les pugui vendre. Per fer-ho les ha d’assecar. Una tasca que duen a terme les cooperatives o associacions de productors però que el pagès ha de pagar. «Solíem recollir nou o deu mil tones, aquest any com a molt arribarem a les quatre mil», explica Español.
Baixada dels preus
Els preus als quals poden vendre els pagesos no estan per tirar coets. La Llotja de Reus, encarregada de fixar els preus orientatius del mercat, alertava a l’inici de la temporada que el preu mitjà se situaria entre els 1,15 i 1,43 euros la lliura, depenent de la varietat.
«Fa 12 anys que els nostres preus estan per sota dels màxims competidors: Itàlia i Turquia», es queixa Español. Assegura que aquest any els preus estan 30 o 40 cèntims per sota de la resta.L’evolució dels preus al llarg dels anys també ha anat marcant els beneficis d’aquest sector. El 2012, 2013 i 2014, explica aquest pagès, es van recuperar una mica. «Seguíem per sota, però el preu estava bé». I afegeix: «A partir de 2015 va tornar a caure fins a arribar el 2017 a situar-se per sota del cost de producció».
I aquest 2018 la davallada encara ha fet més mal. La principal causa de la caiguda aquest any és Turquia i la seva situació politicoeconòmica. La crisi econòmica que viu aquest país asiàtic emergent ha fet caure els preus de la lira, la moneda turca, que ha arribat als nivells històrics més baixos en comparació amb el dòlar. Aquesta davallada de la lira ha fet caure els preus, primer de l’avellana turca i en conseqüència de la de tot el sector a escala mundial. I és que Turquia controla el 80% de la producció mundial d’avellana, i per tant, si els preus turcs cauen, és inevitable que ho facin els de la resta del món.
La Llotja de Reus és l’encarregada de fixar els preus setmanalment. Cada dilluns reben el preu que cada actor d’aquest sector creu pertinent, entre ells productors, comercialitzadors, intermediaris, indústria i cooperatives. D’acord amb totes aquestes dades fixen un preu mitjà. Amb el qual, asseguren, mai ningú està content, però diuen que la seva funció és fer d’àrbitre.
Falta de promoció de l’avellana de Reus
«Què li passa a la nostra avellana? Que algú m’ho expliqui», diu enfadat Español. Es queixa perquè ha vist com la producció d’aquesta fruita seca ha caigut de forma important al llarg dels anys perquè no se li ha donat un impuls des del territori.
Als anys 90 hi havia més de 30.000 hectàrees d’avellaners a tot Catalunya, la majoria concentrades a Tarragona, avui només en queden 10.000. La caiguda s’explica per diverses coses, però un dels factors clau és la falta de promoció de la nostra marca, la DO Avellana de Reus. «Tenim problemes de comercialització. El mercat és enorme a altres països, per què aquí no?», es pregunta.
El director territorial d’Agricultura de la Generalitat, Àngel Xifré, creu que la pressió urbanística ha fet desaparèixer molta part dels terrenys destinats a l’agricultura. I l’alta competitivitat internacional tampoc no ha ajudat, sobretot amb el tema dels preus. Però està d’acord amb Español: «Ens ha faltat donar valor a l’avellana d’aquí, no se li ha donat», diu a TarragonaDigital.
Valoritzar l’avellana de Reus
Unió de Pagesos va mantenir fa poques setmanes una trobada amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, per parlar del tema. El Departament, diu Xifré, veu bé moltes de les peticions que fa el sector, ara bé, s’escapen de les competències de la Generalitat diu, ja que és el govern espanyol qui les ha d’afrontar.
Entre elles les que ajudarien els joves que s’acaben d’incorporar al sector i que pitjor ho estan passat. Els beneficis pels pagesos aquest any no cobriran els costos de producció en molts casos, alerta Español, i pels que acaben de fer una inversió forta això pot ser un problema.
De moment la Generalitat ha posat en marxa un Pla Estratègic per valoritzar l’avellana, que capitaneja la direcció territorial de Tarragona. Aquest pla, que agrupa les voluntats del sector, busca donar valor a l’avellana i el que vol és vendre l’avellana als comerciants i a la indústria d’aquí. De moment, la setmana que ve es duran a terme xerrades on es parlarà de les característiques d’aquest fruit sec i com es pot aprofitar per al sector de l’alimentació.
«Quan vas a Itàlia trobes moltes botigues que venen productes elaborats a partir d’avellana local, això aquí no passa, no venem la nostra avellana», es queixa Español. Xifré assegura que el problema no és la falta de mercat, ja que «hi ha un dèficit d’avellanes al món», sinó que el que cal és donar valor a les nostres. L’exemple d’això, diu Español, és que alguns pagesos de França n’han començat a cultivar. Un procés similar al que es va viure al Priorat fa més de 20 anys, quan un impuls per generar marca va permetre als pagesos poder viure de nou de la producció de vi, seria bo per l’avellana, diu Xifré.
Mentre això no arriba la Marta i en Jaume seguiran venint al tros, perquè al cap i a la fi és el que han fet tota la vida, i perquè l’amor per aquestes terres, i aquests avellaners, no hi ha crisi que el pari.
Caralp Mariné
