Un dia mentre caminava pel camí de Sant Antoni en companyia del Josep Sànchez i Moragues em va comentar assenyalant un túmul d’herba… “aquí hi havia la capella de Sant Antón Petit, però això ningú ho ha vist … ho sé perquè m’ho va explicar la meva àvia” i aquí (assenyalant l’altra banda del camí ) començava el camí que conduïa directament a l’ermita.
Que l’antic camí de l’ermita començava aquí ja ho sabia. Va ser així fins que L’aiguat de Sant Tomàs del dia 10 d’octubre de 1994 va canviar per sempre el paisatge de tota aquesta zona, emportant-se també l’antic bassot de Sant Antoni, on antigament es rentava la roba dels malalts. El que mai havia imaginat era que sota aquell espès matoll s’amagava una capella. Però efectivament allí estaven les seves parets, visibles si s’apartaven les branques o aguaitaves per un forat.
Que l’antic camí de l’ermita començava aquí ja ho sabia … El que mai havia imaginat era que sota aquell espès matoll s’amagava una capella.
El passeig al costat del Moragues, al meu judici el millor cronista local d’Alforja, va continuar bastant més enllà darrere d’altres interessos (Un intrús en l’habitat d’Alforja). Jo no volia desaprofitar aquella oportunitat que em brindaven les seves cansades cames i li vaig anar disparant mentre avançàvem amb bales del meu millor arsenal de preguntes, però mentrestant va passar per la meva ment la idea de recuperar de l’oblit aquell lloc, segurament molt significatiu en uns altres temps.
Un dia vaig comentar la idea al Casi i la va acollir amb entusiasme. Ell, un fanàtic de buscar consens entre tots, em suggerí la possibilitat de plantejar-ho a la reunió de la junta de Puigcerver on es discutiren els preparatius del sopar solidari del proper 10 de juny. El propòsit del qual és precisament la recaptació de fons per a la revitalització de l’entorn de l’ermita de sant Antoni. La capella en estar situada al camí a Puigcerver era a més un element de vincle entre ambdues ermites. La idea va ser acollida amb certa estranyesa motivada pel desconeixement del que ocultava el dens fullatge, però va ser acceptada i el projecte va començar a prendre forma.
El propòsit del sopar és precisament la recaptació de fons per a la revitalització de l’entorn de l’ermita de sant Antoni
Els voluntaris de Puigcerver s’encargaren de netejar els matolls que amagaban la construcció i la brigada de manteniment va a encargar-se de fer la resta. Al moment en el que estic escrivint, ja les obres estan gairebé finalitzades encara que la volta d’aresta haurà d’esperar. Paralelament s’ultimen els detalls d’una escultura feta per l’artista local Thais Salvat la qual serà desvetllada durant la missa de sant Antoni a les 7:00 h a l’ermita i posteriorment trasllada en una mena de processó fins a la capelleta. Encara que el seu emplaçament, fins que no es garanteixi la seva seguretat, serà l’ermita.
La capelleta de Sant Anton Petit: era aquesta la funció d’aquella petita construcció?
Una vegada desproveït del mantell natural que ho protegia s’ha pogut comprovar que l’espai és molt més gran del que semblava (2x2m), podent acollir alhora a diverses persones en el seu interior. També s’ha pogut comprovar que el sostre, ara completament inexistent, era a quatre aigües formant una volta d’aresta, la qual cosa en certa mesura confirma el seu caràcter religiós. La imatge del Sant ocupava la paret posterior i es col·locava en un nínxol o fornícula coronada per un arc semicircular, també conegut com a “petxina” ja que generalment tenia la forma d’aquestes.
El testimoni oral del Moragues no és l’únic en el que ens recolzem per saber que allò era la capella de Sant Antoni Petit, aquesta mateixa informació ha estat recolzada per altres persones grans del poble, sempre apuntant que no la van veure sinó que ho van escoltar als seus pares o avis. Cosa que indica que fa uns 200 anys la capella havia deixat de ser-ho. No obstant això un altre testimoniatge ens ha trastocat una mica les hipòtesis inicials que apuntaven al fet que allò era únicament una capella. Va ser aportat per Miquel Taverna qui em va comentar que no sabia perquè però el seu pare anomenava a allò “el burot” i segons li va explicar servia per a recaptar impostos.
Un burot col·locat a l’entrada de la població per a cobrar els drets d’entrada de certs articles
Efectivament segons el diccionari de la llengua catalana un burot era “un antic Funcionari Municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles”. Per extenció es denominava així a la “Oficina on els burots cobraven els drets d’entrada de certs articles”, normalment aquestes oficines es trobaven al costat dels camins principals o a les entrades dels pobles o ciutats i funcionaven com en l’actualitat les duanes.
El burot era un funcionari, municipal o de l’estat, cosa que explica perquè els 17 metres quadrats de terreny on es troba la capella són de propietat municipal i no de l’església. Els tributs sobre l’entrada de mercaderies a una vila o ciutat es denominaven “lleudes” i trobem la seva referència més antiga a la ciutat de Vic l’any 889. Encara durant el segle XIX la Generalitat percebia en les fronteres terrestres i marítimes un dret sobre el valor de les entrades i sortides, sobre l’1 per cent d’aquest valor. La llei de reforma de les hisendes locals els va suprimir el desembre de 1962, encara que hem de suposar que el nostre burot va deixar de ser utilitzat molt abans, quan a mitjans de segle XIX, fa ja més de 160 anys, es deixà d’utilitzar l’antic traçat del camí en favor de l’actual traçat de la C-242.
L’intercanvi de mercaderies entre pobles i ciutats el portaven a terme “los traginers”
L’intercanvi de mercaderies entre masos, pobles i ciutats en l’antiguitat el duien a terme “los traginers” emprant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. L’ofici per suposat ha desaparegut i és desconegut encara que és comú veure’ls participant en les festes del tres Toms les quals se celebren en molts pobles entorn el 17 de gener en honor a Sant Antoni Abat protector dels animals. Sant Antoni Abat era a més a més patró dels traginers.
Això ens indueix a pensar que era de Sant Antoni Abat i no de Sant Antoni de Pàdua (a qui està consagrada l’ermita de Sant Antoni) la image que recidia a l’interior del local. Això en certa mesura també explica la col·lació d’una imatge religiosa en una oficina municipal. L’impost lliurat pel traginer era a més a més un agraïment al seu Sant protector per lliurar-ho de les penes i inclemències del camí.
Un dia, amb la construcció de la nova carretera, l’edifici va perdre la seva funció originaria: la de cobrar impostos i a poc a poc aquella utilitat es va anar perdent en la memòria dels nostres conviletans. No obstant això va quedar allí la imatge de sant Antoni per algun temps més, i va ser per a molts l’últim record fins que la vegetació i el temps va imposar un espès vel, fent que el lloc caigués en l’oblit.
Un misteri que pel moment no podrem resoldre.
Va ser el nostre petit edifici un burot en el qual a més es va col·locar una imatge de Sant Antoni Abad patró dels traginers o va ser una antiga capella emprada a més per algun temps com a oficina de cobrament d’impostos? Evidentment de moment és una qüestió dificil de respondre i que formarà part del misteri.
La imatge que es col·locarà el dia 10 de juny és, no obstant això, la de Sant Antoni de Pàdua i no la de Sant Antoni Abad que és la que ara amb gairebé total seguretat sabem que presidia l’espai. Però això ho sabem ara i no fa 2 mesos quan l’artista va començar la seva obra.
Esperem l’assistència de tots en el que fonamentalment serà un acte de recaptació amb la finalitat de recondicionar l’entorn de la més propera de les nostres ermites.
Salvant “el misteri” i aquest petit inconvenient, el que sí esperem és l’assistència de tots en el que fonamentalment serà un acte de recaptació amb la finalitat de recondicionar l’entorn de la més propera de les nostres ermites. O sinó per qui hauríem d’esperar per solucionar aquest i tants altres temes que encara ens queden pendents?
Rogelio Portal
Nota: Des de la Junta de Puigcerver volem agrair per endavant a tots els que participaran en el sopar solidari, així com a tots els que han intervingut en la recuperació de la capelleta: voluntaris de la junta de Puigcerver, la coral Floc, l’artista local entre d’altres.
Totes les fotos al FACEBOOK
